A un mes del nostre gran repte, el Trailwalker, les noies de l’ equip de Fasttriatlon (Katja, Marta, Montse i Raquel) hem realitzat la tirada més llarga planificada en el nostre calendari d’ entrenaments.
Exactament hem fet 47km, 5h 17 de running, amb un desnivell acumulat de 900m per la magnífica serra de Collserola, en un dia esplèndid, assolellat i amb poca gent per la muntanya.
L’ entrenament també tenia com a objectiu, apart d’ acostumar les nostres cames a fer quilòmetres, provar la motxilla Camelback. Pel Trailwalker ens cal portar a sobre mínim 1,5 L d’ aigua, a més d’ alguna cosa per a menjar, i cap de nosaltres estàvem acostumades a córrer amb motxilla de cap tipus. Llàstima que encara no han arribat les bambes que necessitem per a córrer el Trailwalker, perquè hagués estat una bona ocasió per a estrenar-les. En el pròxim entrenament esperem tenir-les.
Un altre objectiu era començar a córrer les quatre juntes sense acompanyants, ja que en els entrenaments específics previs sempre hem tingut altres amics al nostre costat.
També volíem experimentar el tema del menjar i l’avituallament en la prova. Nosaltres ens hem decantat per barretes, fruits secs , gominoles energètiques, gels i fins i tot un sandvitx de nocilla. També hem comentat que estaria bé el dia de la prova menjar algun plat d’ arròs o d’ hidrats de carboni que el nostre equip de suport ens portarà.
LA RUTA:
A les 9h del matí del diumenge 8 d’ Abril, ens hem trobat al km 0 de la carretera de les aigües i aquí hem començat la nostra ruta.
Hem anat cap al km 8 de la carretera de les aigües, i desprès del 1er avituallament hem marxat a buscar el Club de Tenis Diagonal. i Als peus d’ aquest club hem agafat un corriol molt estret i inclinat, amb forces arrels, que baixa cap a la carretera de Molins de Rei. Arribat aquest punt, hem baixat fins al Pantà de Vallvidrera. Després, hem continuat pujant cap al Parc de la Budellera.
Aquí hem posat en pràctica un sistema d’ entrenament molt conegut pel corredors de muntanya, el CACO (caminar- córrer, combinat) i hem anat a buscar el Tibidabo. Allà hem fet un avituallament i la foto de rigor i hem aprofitat per fer algun estirament, doncs ja portàvem unes dues hores i les cames començaven a sentir-se carregades.
Un cop a dalt del Tibidabo, hem anat direcció a la carretera de la Rabassada per a buscar La Font Groga i hem agafat un camí cap a la carretera del Forat del Vent. Hem continuat la nostra ruta cap a Cerdanyola, per una carretera de terra paral·lela al Forat del vent i hem anat baixant fins quasi arribar a Can Coll, per agafar la carretera d’ asfalt del Forat del Vent. Hem pujat els 7 Km d’ aquesta carretera, amb desnivell però poc trànsit i un paisatge maquíssim, tan coneguda per a molts ciclistes i triatletes que hi passen sovint en bicicleta. Precisament, mentre pujàvem fent CACO ens hem creuat amb tres grans amics triatletes força reconeguts en el món de les triatlons, Guillem Lladó, Oriol Peñarojas i Àlex Puigbó.
Un cop hem arribar a dalt del Forat del Vent, hem iniciat el camí de tornada, per la carretera de terra que porta cap a la Font Groga i d’ aquí cap a la Rabassada i cap a la carretera de Vallvidrera, aturant-nos a la plaça del poble, just davant de l’ estació, par a omplir els bidons en la font, fer uns petits estiraments, i menjar algun fruit sec, abans d’ encarar l’ últim tram del nostre entrenament.
Baixant la carretera de Vallvidrera, les cames patien una mica més perquè estàvem corrent sobre asfalt i ja portàvem 4h 50’. Tornàvem a la carretera de les aigües, i la Katja feia la seva primera marató. Només quedaven cinc quilòmetres fins arribar al punt de sortida.
A les 15:50hs, amb força calor, acabàvem el nostre entrenament, plenes de satisfacció i molt contentes.
Valoració:
Molt bona experiència de cara a la Trailwalker . Ens ha servit per a tenir una idea del que ens trobarem el 5 de maig , el dia de la carrera, per a agafar confiança i per a conèixer-nos millor entre nosaltres.Al principi estàvem molt xerraires, però, a mesura que han anat passant les hores i els quilòmetres, i s’ha acumulat la fatiga, el silenci ha estat més constant i ens hem centrat en nosaltres mateixes, però a l' hora pendents que les companyes es trobèssin bé.
Totes hem aguantat molt bé al mateix ritme, amb esforç i sacrifici, però gaudint de l’ entrenament, del magnífic dia, de l’ entorn i de la companyia i sempre pensant en l’ objectiu del nostre repte: la millora de les condicions de vida de les dones africanes. Que elles no hagin de fer 6 hores per aconseguir aigua.
Escrits
